Actualment hi ha uns cinc milions de palestins que viuen en camps de refugiats, gestionats per l’UNRWA (United Nations Relief and Works Agency for Palestine Refugees in the Near East), fundada l’any 1948. La majoria, uns dos milions, viuen a Jordània, però també hi ha camps a Gaza, el Líban, Síria i Cisjordània. A pocs minuts de Betlem, el camp Aida, hi viuen 4.700 palestins registrats.
Fundat l’any 1948, amb caràcter provisional, se centra en diversos àmbits de suport als refugiats.
No obstant això, les tendes s’han convertit en cases i el camp s’ha fet petit. L’elevada densitat de població i la manca d’espai provoquen que els seus habitants pateixin de manca de privacitat i de recursos. Per cobrir aquestes necessitats, l’UNRWA ha construït escoles i hospitals, entre d’altres, amb l’objectiu de potenciar l’educació i garantir serveis sanitaris bàsics a la zona.
Un dels esforços principals se centra a oferir suport psicològic a la població, en especial a nens i joves, que pateixen les conseqüències del conflicte. Les inesperades detencions per part de l’exèrcit israelià causen un nivell elevat de inseguritat i, alhora, frustració.
Com a expressió d’aquest sentiment molts nens llancen pedres al mur i la resposta de l’exèrcit, sempre vigilant, és exagerada. El Mohammed és un dels molts nens del camp que han patit aquesta repressió. Tornava de patinar quan un soldat li va disparar a l’esquena. Per sort, aquest nen es va salvar, però la violència sovint desmesurada de l’exèrcit ha causat la mort de moltes altres persones, moltes vegades nens.
ir·realitats 