Malgrat que el conflicte és latent, la bombolla que envolta Tel Aviv fa que la tensió territorial pugui semblar inexistent. Amb tot, tothom en parla obertament. A la universitat la gran majoria israeliana fa que la minoria palestina passi desapercebuda davant els ulls de qualsevol. El conflicte, doncs, aquí no s’aprecia,“el sud queda molt lluny”, assegura la Dafna, una universitària israeliana nascuda i criada a Jerusalem. Pel que fa a les relacions personals amb els àrabs, la Dafna s’excusa dient que quan era petita anava amb tres a l’escola. “Aquí a la universitat n’hi ha alguns però la majoria d’ells són àrabs cristians”, reitera.
Al servei del país
Després de dos anys de servei militar obligatori, les noies, i tres anys els nois, amb un sou mensual de 100 shekels -30 euros-, vénen les vacances. Un cop finalitzat doncs, el servei militar reben una prima de 5.000 shekels per iniciar els estudis universitaris. Amb tot, la majoria dels joves volen conèixer món i, és per això, quasi tots viatgen a l’estranger. Entre els destins més escollits, Amèrica del Sud o la Índia. Així doncs, l’edat per iniciar qualsevol carrera universitària per als jueus s’extrapola als 24 o 25 anys de mitjana, a diferència de la resta de la població que s’inicien més joves.
Tot i la obligatorietat i el que representa per a un jueu formar part de l’exèrcit, la majoria dels estudiants, amb els quals vam poder parlar a la Universitat de Tel Aviv, “haurien preferit obviar aquesta etapa de la vida”, asseguren Yohan i Yoni, estudiants de Filosofia.
“Et preguntaràs per quin motiu hem de servir al nostre país, però si mires un mapa t’adones que tenim moltes fronteres a defensar, com el Líban al nord, Jordània, Síria o Gaza al sud”, explica Ella, estudiant d’Humanitats, tot justificant els motius pels quals va haver-hi de passar dos anys de la seva vida.
Sense haver parlat amb cap àrab vam marxar de la Universitat de Tel Aviv sorpreses per la passivitat i conformitat dels estudiants israelians en una ciutat on tot sembla irreal.
ir·realitats 