“El lloc més perillós per als jueus en tot el món és Israel”

“Bonita ciudad, Barcelona. El día que tenga que pedir asilo político, lo pediré allí”. Amb aquestes paraules comença Meir Margalit l’entrevista. De procedència argentina, va arribar a Israel amb el somni de crear un estat jueu, però amb els anys ha canviat molt les seves opinions polítiques. Fins fa poc va ser regidor de l’únic partit polític d’esquerres de l’ajuntament de Jerusalem, Meretz, que, amb el 5% de vots, defensa els ciutadans palestins que viuen a la ciutat de Jerusalem. A grans trets, el partit proposa la creació de dos estats independents com a solució del conflicte.

Margalit explica que per als partits d’esquerra és impossible canviar les polítiques municipals perquè són una minoria a l’Ajuntament. De tota manera, considera que cada vegada tenen més recolzament i que està començant a haver-hi un canvi de mentalitat, encara que la gent que els dóna suport no s’atreveix a posicionar-se i a expressar-ho obertament.

Amb la seva tasca no han aconseguit eliminar la discriminació existent a Jerusalem, que dia a dia s’expressa, per exemple, amb el pressuport municipal o amb la diferència d’estatus d’israelians o palestins. Hi ha molta feina per fer, segons Margalit. Per aquest polític, la seva no és només una lluita pro-palestina, sinó també pro-israeliana. La seva idea del sionisme consisteix a crear un Israel diferent de l’actual: un país democràtic, lliure i que respecti els drets humans. “Si l’ocupació continua, aquest país es destruirà, serà una jungla on tothom es menjarà el veí”, manté. Insisteix que la situació actual és del tot inviable i que “cal salvar el país de si mateix. És una bomba de temps que cal desactivar”.

D’altra banda, explica que per als àrabs també és molt difícil de fer política, a causa de la intimidació i els càstigs a què Israel sotmet els joves palestins amb inquietuds polítiques. A Jerusalem, concretament, no s’atreveixen a endinsar-se en aquest món per por, atès que Israel ha aconseguit crear un sistema de dependència en què els palestins tenen molt a perdre.

Per tots aquests motius, considera que Israel és un país poc democràtic i opina que, de manera premeditada, l’Estat provoca que la vida en aquesta ciutat sigui “quasi impossible” per als palestins, per tal que acabin abandonant-la. No obstant això, la població palestina creix demogràficament i, si la tendència es manté, d’aquí a uns deu anys la població palestina seria majoria a Jerusalem i deixaria de ser impensable l’elecció d’un alcalde àrab.

És difícil per als israelians d’esquerres expressar-se políticament, i gairebé impossible per als palestins. Meir Margalit considera que la situació actual és completament inviable i que, si bé afecta els palestins, és també molt nociva per als israelians, fins al punt d’afirmar que “el lloc més perillós pels jueus en tot el món és Israel”. És un país militaritzat, víctima de la violència que tant israelians com palestins han anat acumulant després de molts anys de tensió. Per aquest motiu, pel que fa al futur, Margalit confessa que els grans canvis a la zona s’han produït després de fortes onades de violència. Per això afirma: “m’agradaria dir que no és necessària la violència perquè hi hagi un canvi a Israel, però cada vegada ho veig menys possible”.