El preu de la informació

Ser periodista és complicat, però si és com a freelance encara més. La crisi econòmica i periodística a l’estat espanyol també s’ha traslladat a Israel en els darrers anys. I és que la manca de recursos econòmics dels periodistes autònoms, en les zones de conflicte en general, desencadena en una espiral sense sortida. L’interès per buscar la notícia, contrastar la informació i desplaçar-se al lloc dels fets per elaborar reportatges sense saber si els podràs vendre, i si finalment els vens serà per un preu molt baix -uns 100€ per article publicat en paper i uns 60€ si es publica a la web-, sovint implica que el periodista tingui més despeses dels ingressos que rep. És per aquest motiu que es perd l’essència del periodisme. “És molt més fàcil escriure cròniques des de la taula que des del carrer”, explica el freelance espanyol Sal Emergui, corresponsal per a diversos mitjans a Israel, des de fa quinze anys. Fàcil i, segons sembla, més rendible, ja que escriure des de casa no suposa cap cost afegit. Amb tot, Sal Emergui explica que sempre intenta escriure sobre el terreny temes d’ambdós bàndols, tot i que no en tregui cap benefici econòmic. “Ser neutral és un dels principis que cap periodista s’hauria de qüestionar”, explica tot assegurant que sense aquesta neutralitat no és possible oferir totes les visions del conflicte. I és que, segons ell, israelians i palestins tenen les seves raons, “unes raons que esdevenen vitals per poder oferir un periodisme contrastat”.

Estirar el primer fil

Uns quinze periodistes espanyols treballen com a freelance a Israel, un país on les agendes s’omplen fàcilment de contactes. Un primer fil per estirar és el de les agències de comunicació que proporcionen informació i enllaços a tots aquells periodistes que ho desitgin. És el cas de l’israelià Roi Bet-Levi, un periodista jueu d’origen argentí que dirigeix l’agència Punto Press des de Tel Aviv i que ofereix als periodistes tot allò que necessiten per començar a treballar com a freelance. Precisament per tot allò que ell pot arribar a proporcionar, Bet-Levi critica la forma de treballar de molts periodistes que “només busquen sensacionalisme i que simplement es dediquen a explicar allò que ja han explicat altres mitjans locals com Haaretz”.

Quin és doncs, el preu que s’ha de pagar per oferir informació de qualitat?