Fa pocs dies, els mitjans de comunicació explicaven que Scarlett Johansson havia dimitit com a ambaixadora d’Oxfam per les crítiques rebudes per haver protagonitzat un anunci de Soda Stream, una empresa israeliana que treballa en assentaments il·legals en territori palestí.
Era un dels molts resultats visibles de la feina que du a terme el moviment Boycott, Divestment and Sanctions. BDS, formada per un conglomerat d’organitzacions civils, pretén pressionar el govern israelià mitjançant accions no violentes perquè respecti els drets de la població palestina. Formada l’any 2005, BDS va fer una crida al món amb l’objectiu de conscienciar la gent de les violacions de drets per part d’Israel i de començar un boicot a aquest país, fins que no es respectin tres condicions: que els palestins que viuen a Cisjordània i Gaza puguin viure lliures d’ocupació, que els palestins residents a Israel gaudeixin dels mateixos drets que els israelians i que els refugiats des de la creació de l’estat d’israel l’any 1948 tinguin dret a tornar a casa.
El sorgiment de BDS deriva de dues vess
ants: d’una banda, és el resultat de la tradició palestina i de molts anys de conflicte i el seguiment d’accions de protesta fetes en el passat. De l’altra, s’emmiralla i s’inspira en l’apartheid de Sud-Àfrica i en l’evolució del procés en aquell país. Un activista de BDS a Ramala ho il·lustra amb una frase de Gandhi: “primer t’ignoren, després es riuen de tu, més tard t’ataquen. Finalment guanyes”. Explica que en els darrers anys l’associació “ha crescut d’una manera espectacular”, que té representació arreu del món i que actualment és impossible ignorar-la.
Pel que fa a la manera de treballar, tenen tres pilars bàsics d’actuació. En primer lloc, actuen d’acord amb la realitat existent a cada país on es vol iniciar una campanya. En segon lloc, busquen la manera de sumar forces i actuar sempre que sigui possible amb altres organitzacions. Finalment, treballen de manera gradual, creixent de mica en mica.
Conscients de la dificultat d’engegar un boicot contra un país que té tant suport a nivell mundial, des de BDS s’insisteix en la importància d’escollir bé un objectiu, amb realisme i d’acord amb la situació de cada lloc. Amb campanyes acotades, accions graduals i objectius concrets, volen fixar bé els passos per emprendre un camí ple de petites fites per aconseguir grans èxits.
S’adreça a tot el món i també procura conscienciar els israelians. L’associació treballa amb un rebuig frontal a la violència i amb la intenció de suprimir el racisme i la discriminació que es palpa diàriament a la zona. Com indiquen les seves sigles, BDS focalitza els esforços en tres fronts. La campanya de boicot està dirigida a la població i als petits comerços, com per exemple aconseguir que un determinat supermercat deixi de comercialitzar productes israelians. La de desinversió s’adreça a empreses, per encoratjar-les a que no mantinguin relacions comercials amb Israel. Finalment, la de sancions pretén que els governs apliquin sancions diplomàtiques a aquest país. Des que va néixer, BDS ha aconseguit èxits de molts tipus i són diverses les empreses que han reconegut els efectes del boicot engegat per aquesta associació. Fins ara, l’àmbit en què han aconseguit menys èxits és a nivell institucional, perquè molts països donen suport a Israel. Per l’activista de BDS a Ramala, però, aquesta és una part fonamental, perquè només és possible que es mantingui una situació d’apartheid mentre hi hagi suport institucional d’occident. Per això considera molt positiu que polítics com John Kerry o David Cameron s’hagin referit directament al moviment per desvincular-se’n. Per l’organització, això significa queel moviment té força i que es percep la pressió que s’està fent. L’activista és molt optimista i assegura que, encara que Europa no s’hagi posicionat ni hagi aplicat cap mena de sanció, al final els governs no podran ignorar la pressió popular. Retornant a la inspiració de Gandhi, assegura que BDS està en la fase en què s’intenta atacar-la, i que per tant és molt el camí recorregut i alhora molt positiu el futur.
A través de persones com el científic Stephen Hawking, que va refusar de fer una conferència a Israel, o del músic Roger Waters, que va anul·lar-hi un concert, el món ha conegut una mica més aquesta associació, i la causa de BDS és cada vegada més present i més coneguda. Fins ara, mentre Israel continua construint assentaments en territori palestí i violant drets dels palestins, BDS no ha parat de créixer. Per això els activistes de BDS són optimistes i consideren que l’organització s’enfortirà més i aconseguirà nous èxits. Que, com deia la frase de Gandhi, al final el moviment guanyarà i, finalment, això es traslladarà a l’àmbit polític i repercutirà en la vida dels palestins.
Pàgina web del moviment BDS: www.bdsmovement.net
ir·realitats 